Index

Proverbs : arina

Proverb 1akaiky vilany feno arina. [1.147 #A18]
Izay akaiky vilany feno arina. [2.653 #1175, 2.974 #263]
Ny akaiky vilany feno arina. [1.1 #40]
Malagasy interpretationizay tratra antso no mahazo fahasahiranana rehefa misy ilana fanampiana. [1.1 #40]
French translationQuiconque est près de la marmite est couvert de suie. [2.974 #263]

Proverb 2Atodiakoho ka ny matoa indray no voahosotra arina. [2.558 #344]
Atodiakoho : ny matoa indray no voahosotra arina. [2.415 #1143, 2.653 #323]
French translationOeuf de poule : c'est l' aîné qui est marqué au charbon. [2.415]
French interpretationOn marquait au charbon le premier oeuf qui était placé dans la corbeille pour attirer la poule ; ce proverbe se disait de l' aîné de la famille ou du plus digne, qu'il fallait respecter. [2.415]

Proverb 3Aza manasaika vilany mainty misy arina, fa mahamerik' andro. [2.415 #3098]
French translationNe plongez pas dans l' eau une marmite noire de suie, car cela rend le jour brumeux. [2.415 #3098]
French interpretationCroyance populaire. [2.415 #3141]

Proverb 4Aza mijery arina an-tava. [2.165 #448, 2.653 #617]
French translationNe regardez pas la suie qui est sur le visage de quelqu' un. [2.165]
French interpretationNe regardez pas les fautes des autres pour les rendre honteux. [2.165]

Proverb 5Lambarano voahosotra arina ka tafaray samy ngerona. [2.558 #1711]
Lambarano voahosotra arina: tafaray samy ngerona. [2.165 #280]
Lambarano voahosotr' arina : tafaray samy ngerona. [2.415 #2604, 2.653 #1312]
French translationToile bleue de Bengale pour vêtements de deuil : quand elle est couverte de suie, deux choses noires sont unies. [2.415 #2604]
Un tissu noir couvert de suie: c' est la réunion de deux noirceurs. [2.165]
French interpretationSe disait de deux malheurs ou de deux malheureux. [2.415 #2604]

Proverb 6Mifady akondro, ka homana aman-dravina. [2.415 #85, 2.653]
Mifady akondro ka no homana aman-dravina! [2.558]
Mifady arina ka no mandray mainty, mifady hady ka no mandingan-tatatra. [2.558]
Mifady hady, ka mandika tatatra. [2.415 #86]
Mifady mainty, ka mandray arina. [2.415 #86]
Mifady mainty, ka mandray arina; mifady hady, ka mandika tatatra ; mifady vanga, ka mandray fitatra. [2.653]
Mifady ny ventiny, fa homana ny rony. [2.415 #84]
Mifady vanga, ka mandray fitatra. [2.415 #86]
Mifady ventiny fa misotro ny rony. [1.1]
Malagasy interpretationEnti-milaza ny olona manao ny atao hoe fady fotsy, izany hoe tsy mifady tanteraka, na manao alasafay ka mifady anarany fotsiny. [1.1]
French translationS'abstenir de bananes par prohibition sacrée et cependant manger sur des feuilles de bananier. [2.415 #85]
S' abstenir de ce qui est noir, et cependant toucher du charbon ; s' interdire les fossés et enjamber les canaux des rizières ; s' interdire ce qui a deux couleurs et toucher le tarier à collier. [2.415 #86]
S'abstenir de viande par prohibition sacrée et cependant boire le bouillon. [2.415 #84]
French interpretationC'est dire qu'une chose est défendue, et cependant la faire. Se disait en général des observances pharisaïques. [2.415 #86]

Proverb 7Raha mahay dia fianarana, fa raha tsy mahay feno arina. [2.165]
Raha mahay fianarana, raha tsy mahay feno arina. [2.415 #3416]
French translationCelui qui est habile est un exemple (aux autres), mais celui qui ne l' est pas est un objet de moquerie (litt. est couvert de charbon). [2.165 #1608]
S' il est habile il sert de maître, s' il ne l' est pas il est déshonoré. [2.415 #3416]
French interpretationCe proverbe repose sur un jeu de mots entre "fianarana" et "feno arina" . [2.165]
Jeu de mots : fianarana et feno arina. [2.415 #3416]

Index